Luego que Xàtiva fue restaurada de la tirana
dominación de los sarracenos por el invictissimo señor rey don Jayme, el
conquistador, en la fiesta de Pasqua del Espiritu Santo del año 1244, en
el dia 7 de junio siguiente, según la opinión más provable, fue su
mesquita mayor purificada y consagrada en iglesia y dedicada con el
titulo de Nuestra Señora de la Asumpción, con este titulo estuvo
condecorada por muchos años asta que en el de 1360 esta santa imagen que
se veneraba en una capilla particular de la misma iglesia, quiso
manifestar su protección a favor de los moradores de la ciudad, entonces
villa, obrando muchos milagros a favor de quantos acudían a su amparo y
fueron tantas las maravillas que obrava, que por instancia de algunas
personas de acreditada virtud, que refirieron algunas revelaciones por
las quales manifesto Maria Santissima, se constituya patrona, protectora
y especial abogada de aquel pueblo, fue elegida en titular y colocada en
su ara mayor. Desde entonces fueron más conocidas sus maravillas,
experimentando la antigua Xàtiva prompto consuelo en todas sus
necesidades.
En el año 1600 cesó el contagio repentinamente en el dia 5 de agosto al
tiempo que se librava la prosesión de esta santa imagen de rogativa, y
sucedió el portento de moverse las azuzenas de su mano derecha.
Occasions differents en que se a bayxat Nostra Senyora de la Seu a
l’altar major.
[1] En lo any 1627, a 28 de janer, baixaren del nicho a l’altar major a
Nostra Senyora per a fer rogatives y processó per necessitat de aygua.
Anà la processó per lo portal de València.
Feu la estacio en santa Clara y muntà per lo carrer de Perpinyà y per la
Corregeria, tornà a la Seu. Posaren a Nostra Senyora un manto blau de
tafatà y el dia mateix que ixque se cobri tot el sel de nuvols y comensà
a nevar.
[2] A 14 de abril 1643 baixaren a Nostra Senyora a l’altar major per lo
bon succes de les guerres causades de la rebelió de Catalunya, y es
celebrà un novenari a petició de sa magestat y de orde de sa
il.lustrissima el senyor arquebisbe. Y acabat lo novenari, es feu
processó per la iglesia y es tornà al nicho.
[3] A 16 de juliol 1648 baxaren a Nostra Senyora del nicho a la peana de
l’altar, a instancia de la ciutat, per ocasió del contagi que comensava
en Xàtiva y es feren rogatives y processó general, y anà a fer la
estació a la iglesia de les monges de santa Clara.
[4] A 2 de octubre de 1648 tornaren a bayxar a Nostra Senyora de la Seu
per gràcies de aver cessat lo contagi.
Es feu solemne festa ab processó general que anà a senta Clara a fer la
estació. Ixque per la porta de la Obra Nova al portal de València,
carrer de Moncada asta la plaça de sant Jaume y per la Corregeria tornà
a la Seu. En lo discur de la bolta feren les religions famosos y molt
curiosos altars./ [5] A 17 de deembre 1661 baixaren a Nostra Senyora de
la Seu per a fer rogatives per la enfermetat del princep de España Felip
Prospero, de la qual enfermetat morí. Es feu processó general y anà a
fer la estació a la parrochia d esnta Tecla, a la capella de la Mare de
Déu de la Salud. Ixque per lo carrer de En Gay al de Moncada, al de
Perpiñà y exint de santa Tecla, per la Corregería tornà a la Seu.
[6] En janer 1662 es tornà a bayxar a Nostra Senyora de la Seu de son
nicho per a gràcies per lo naiximent del princep Carlos segon. Es feu
processo general. Anà a fer la estació a la Sanctisima Trinitat per lo
carrer de Rovió al portal de València, carrer de Moncada, portal dels
Banys, carrer de Perpinyà, plaça de santa Tecla, y per la Corrgería
tornà a la Seu.
[7] A 21 de febrer 1672 bayxaren a Nostra Senyora de son nicho a la mesa
de l’altar a ocasió de rogatives per serenitat, per aver puix de dos
mesos que plovia incesantment e instantaneament es conegue la
intercessió de Nostra Senyora, puix cessà la tempestat tan continuada.
Feu-se processó general y acompanyà a la Verge el senyor sant Jusep, que
pocs dies ans avien baixat de la hermita los llauradors. La processó
ixque per la porta de la Obra Nova asta el portal de Cosentayna y baixà
al de València, al carrer de Moncada, y feu la estació en la iglesia de
les monges de senta Clara. Proseguí asta la plaça de sant Jaume y per la
Corregería tornà a la Seu. Estigueren los carrers molt ben alinyats./
[8] En 2 de decembre 1675 a ocasió de una Real Carta que rebé lo capitol
de la magestat del rey, nostre senyor, Carlos segon, en que ens manava
fesen la major demostració de rogatives y gràcies a la Magestat Divina,
de aver-lo deixat aplegar als anys de govern y juntament per que li
donàs felis succés y acert en ell y en sa monarquía. Determinà lo
capitol es baixarà Nostra Senyora de son nicho y que estigués lo
Santissim patent lo día de la festa, que es senyalà el de sis de janer
inmediate de 1676, día dels Reys de Orient. Predicà el doctor Esteve
Dolz, canonge d’esta col.legial y cathedratich de la Universitat de
València. A la vesprada es feu processó general ab la Verge Sanctissima.
Ixque per la Porta Nova, carrer de Rovió al portal de València y feu la
estació en la iglesia de les monges de santa Clara, que estava molt
ricament alinyada, així dins com fora en lo carrer.
Proseguí la processó asta el portal dels Banys y per lo carrer de
Perpinyà y Corregería tornà a la Seu.
[9] Dimecres a 6 de abril 1676 avent pres resolució la il.lustre ciutat
y capitol de baixar a Nostra Senyora de son nicho a l’altar, a ocasió de
que avia cosa de un mes continuo que plovia ab gran detriment de la
fulla y fruyts, se emvia recado de part de la ciutat al pare mestre fray
Francisco Donat, prior del convent de Predicadors per que aquella
vesprada vingués ab tota la comunitat a fer la acostumada estació,
rogativa y predica una platica y en moure al poble a devoció y a
implorar la Divina Misericordia, la qual funcio feu dit pare prior ab
molt fervor y saludable dotrina. Y entre altres coses dix el dit prior
que ayxi com rebe la embayxada y recado de la ciutat per medi del
sindich/ obrí la finestra de la celda prioral que ix a la part de ponent
y veu que el sol avia romput tots los nuvols sobre lo corresponent a
tota esta ciutat y en seguida continua serenant lo temps universalment y
proseguí asta serenitat y bonança per sinch dies continuos, de forma que
en tots ells no ya agué en tot lo cel un chiquet nuvol.
Tot a estat miraculos de la intercessió de la Serenissima Verge Nostra
Senyora de la Seu, patrona y advocada celestial Mare Nostra piadosa.
Continuaren les demes religions per son orde les rogatives, predicant
tots los dies de vesprada després de feta la estació y altres
processions, y precehint tots los matins una missa cantada de Nostra
Senyora ab solemnitat de musica y asistencia de tot lo capitol
eclesiàstich y civil, y de vesprada ans de venir les religions es
cantava tots los dies una lletania dins lo cor ab la mateyxa asistencia
y musica.
Y diumenge inmediate següent que comtarem 12 de abril 1676, en acció de
gràcies, es feu de mati solemne offi ci y sermó, que predica el
llicenciat mestre Domingo Vicent Enrich, trinitari, predicador de sa
magestat y de la quaresma de dit any, y acabat lo offi ci es cantà el Te
Deum Laudamus ab asistència de la ciutat, capitol y totes les religions,
portant a la Serenissima Verge y Mare Maria Nostra Senyora ab ses andes,
y no hixqueren de la Seu. Y acabada esta solemne funció, el mateix dia,
es tornà la Sanctissima Verge y Patrona a son nicho.
[10]. En 11 de octubre 1679, a ocasió de una Real Carta que rebé el
il.lustre capitol de la magestat del rey, nostre senyor, Carlos segon,
en que ens manava que es fera la major demonstració e o solemnitat
posible, que es celebrará una missa solemne ab una processó general per
efecte del seu real desposori en la serenissima princessa Maria Luisa de
Orleans, sa neboda, per a que Sa Divina Magestat conserve los favorables
effectes d’esta unió. Determinà lo capitol, juntament ab la ciutat de
Xàtiva, es baixara Nostra Senyora de la Seu de son nicho y avent-se
abaixat la nit següent se feren lemenaries per tota la ciutat ab moltes
eixides de cuhets del campanar y torre de la ciutat. Y el dia següent,
que fonch dumenge a 22 de octubre, es canta un Te Deum laudamus, y
predica Francisco Caus, doctor en Th eología y retor de la parrochial
iglesia de la Enova de cristians.
A la vesprada es feu processó general ab la Verge Sanctissima, la qual
portaven huit capellans. Ixque per la porta de la Obra Nova y baixà per
lo carrer de Rovió al portal de València, ahon se troba en lo llens de
la paret del convent moltes cortines y quadros.
Canta la capella un villanset y lo acostumat en semblants ocasions.
Dançaren les dancetes y jagans que la ciutat havia manat que ixqueren
per a més solemnitat, conforme lo dia del Corpus. Pujant la procesó a la
font de l’Angel, a la plaça de la Trinitat, ahon tornà a cantar la
capella ut supra, trobant- se en dita plaça en lo llens de la paret de
les monjes de santa Clara moltes cortines y quadros, y entrant a fer la
estació a dit convent de santa Clara es troba lo altar/ major ab molt
aliño de flors contrafetes y llums. Y aixi mateix lo cor y demés altars,
que entra en la sglésia la Verge Sanctissima descobriren el Santissim
Sacrament.
Feren la estació acostumada y acabada dita funció, cobriren lo Santissim
Sacrament, lo que fonch molt ben executat; y eixint de dit convent
carrer de Moncada avant asta la placeta de sant Francesch, ahon se troba
en la font de dita placeta un rich altar y en lo remat d’ell la
Concepció; arribant la processó al portal dels Banys puja per lo carrer
de Perpinyà, ahon se trobaren molts quadros y cortines, y passant per la
plaça de santa Tecla entra per la Corregeria, la qual estava adornada de
moltes llums, asta la placeta del Pes del rey, ahon havia un altar molt
be adornat, y tota la corregeria e o plateria molt adornada de or y
plata, que havia un que mirar, y en lo restant de la corregeria havia
moltes llums asta la iglesia; y quant la Verge Sanctissima arriba a la
plaça de la Seu feren eixides de molts cuhets en la torre de la ciutat y
campanar de la Seu, en la qual havia un que mirar de fochs. Entraren en
dita esglesia, la qual estava tota plena de moltes aches, com si fora de
dia, no obstant que eren les set hores de la nit y havien eixit a les
quatre de la vesprada.
[11] Dimats a 29 de abril 1681 baixaren a Nostra Senyora de son nicho a
l’altar a ocasió de rogatives per a que Nostre Senyor nos mire en ulls
de misericordia y recabe de son Fill precios, que mitigue les
enfermetats que els chichs patixen de la pigota y purgo, ab que Déu es
servit castigarlos, y per a que en avant alse la ma a este castich/, que
segons de les mateixes enfermetats es recela podran ocurrir en avant y
serà en gran dany, pues se experimenta el morir-se cascún dia quatre,
sinch y sis criatures y també persones majors. A 7 de maig 1681 tornaren
a Nostra Senyora a son nicho, avent quedat lo poble molt aconsolat per
haver experimentat en lo novenari y haver alcançat de Sa Divina Magestat
lo que per medi de tan gran Señora se esperava, que fonch el cessar
dites enfermetats.
[12] Dumenge en 6 de febrer 1684, trobant-se el poble ab la afl icció de
dos messos de pluges continuades, en que patien los forments y la major
part dels sembrats se havien ofegat, embia un recado la ciutat ab son
sindich, lo qual donà al sindich capitular suplicant condecendis lo molt
il.lustre capitol per a consuelo de tots los fi lls de Xàtiva en baixar
la Mare de Déu, intitulada Nostra Senyora de la Seu, y havent participat
lo dit sindich capitular dit recado al molt il.lustre capitol,
determinaren dits senyors baxassen la Verge Sanctissima del nicho a
l’altar com ab tot efecte se abaxa ab sa decencia acostumada de campanes,
llums y asistencia de la ciutat y cabildo. Y aquella vesprada, après de
dites vespres se canta una letanía de la Verge ab solemnitat de musica y
tot lo cor ixque al presbiteri y digueren lo Rosari ab molta devoció. Y
axi mateix tots los dies digueren missa ab solemnitat de musica dels set
goigs de la Verge Sanctissima y en la vesprada vingueren les comunitats
per sa antigüetat, comensant Sant Domingo y acabant los capuchins, les
quals feren la rogativa costumada de una letania, y en après una
fervorosa platica exortant lo poble a penitència. Y no cessant ab altres
deprecacions lo continuat castich de l’aygua, es conmogue el poble y ab
acompañament de llums baxaren asta la iglesia la image del patriarcha
sant Joseph per lo portal de l’Almel.la asta sant Agosti y per sant
Domingo a la Seu, hon lo reberen alguns senyor capitulars y benefi ciats
ab lums y vestits en abits de cor, y cantant la letania el posaren en la
capella major a la part/ del Evangeli, hon estigue, proseguint les
precaucions fins lo dia 20 de dit mes de febrer, que concurrint la
Minerva e o festa del Sacrament es possà la Verge en unes andes a la ma
dreta y sant Joseph a la ma esquerre, per estar lo Sacrament en lo altar
y patent.
Y havent Nostre Senyor Déu Iesuchrist mirat nostres afl iccions ab ulls
de pietat y haver-se serenat lo temps, y per conseguent restant lo poble
ab tot consuelo, cantaren lo Te Deum laudamus, y feren processó per la
Seu, portant les dos imatges de Nostra Senyora y sant Joseph. Ya havent
dat la volta, deixaren a Nostra Senyora ab la deguda asistencia y
portaren lo clero y capitol ab asistencia de la ciutat y tornaren al
patriarca sant Joseph a la sua hermita per la Corregeria a sant Agosti
per lo portal de la Almel.la a sant Joseph. Tot lo qual se escrigui asi
per haver-ne memòria en lo esdevenidor.
[13] En 10 de nohembre 1686, havent rebut lo molt il.lustre capitol una
Real Carta, en que manava la magestat de Carlos segon donas esta santa
esglesia gràcies a la Magestat Divina y a la Sanctissima Verge Maria,
Nostra Senyora, per la restauració y expugnació de la ciutat de Buda, en
execució de dita Real Carta, determinà lo molt illustre capitol es donas
embaxada a la ciutat que donà el senyor canonge Miquel Adarro,
participant la orden de sa magestat y convidant a dita ciutat per a que
ab sa asistencia autorisas la festa y convidas a les comunitats, la qual
determinació fonch en esta forma: que disapte a 23 de dit mes de
nohembre es fessen luminaries en la nit y es posaren farons en lo
campanar y en la sala y archets del Espital y aches en la fi nestra del
capitol y graelles en la plaça de la Seu y tres exides de diferents
cohets en lo campanar, y els clarins y menestrils tocaren en la sala del
Espital. Y dumenge 24 al toch de l’alba, es baxa la Mare de Déu de son
nicho a l’altar, anant les campanes al vol, y que es digués missa ab
solemnitat de musica y sermó, que predica el molt reverent pare fray
Juan Valero, guardia de sant Onofre dels franciscans descalços. Y que
per la vesprada es fes processó general, portant la Verge Sanctissima de
la Seu, que portaren deu capellans, ab la imatge de sant Pere de plata,
que portaren 4 capellans, y que la bolta es fes exint per la porta de la
Obra al portal de Cosentayna y desde alli per lo carrer de sant Pere a
la plaça de la Trinitat, hon feu estació en dita església de la Trinitat
y es canta el Te Deum laudamus ab solemnitat./ [14] En 6 de noembre 1689
abaxaren a Nostra Senyora de son nicho en execusió de una Real Carta que
rebe lo capitol de sa magestat el rey, nostre senyor, Carlos segon, que
Déu guarde, notifi cant el august casament que avia afectuat en la
serenissima princesa Maria Anna Palatina, filla del elector palatino, en
que ens manava fesem la major demonstració de rogativa, implorant a
Nostre Senyor Déu y sa Sanctissima Mare los favorables eff ectes de tant
santa unió. Lo qual se executa en esta forma, celebrant una missa
solemne y sermó, y es feu a la vesprada processó general, portant la
Verge Sanctissima, ixque per la porta de la Obra Nova, dret al portal de
Cosentayna per los porchens de fira al carrer de sant Pere, a la placeta
de Aldomar dret al convent de la Sanctissima Trinitat, aon es feu la
estació, y prosegint lo carrer de Moncada asta la plasa de sant Jaume, y
tornant per lo carrer dels Poets a la Corregeria, tornà a la Seu.
Entrada en Santa Clara, lugar del Milagro
[15] A ocasió de averse erigit y fundat canonicament una congregació e o
confraria a la Mare de Déu de la Seu, aprovada per lo ordinari y per la
santitat del nostre sant Pare Innocenci XII, enriquida ab molts jubileus
e innumerables indulgències, y aver-li la gran devoció de mosen Pau
Martí, prebere beneficiat y resident en esta santa iglesia, y altres
persones fabricat una sumptuosa quant primorosa corona imperial de plata
sobredorada ab sa diadema, adornada de diferents pedres y altres aliños,
que ha costat 800 lliures y estimada en 1.000 lliures, determinà el molt
ilustre capitol en lo primer de agost 1694 per a el universal consuelo
del poble, traurela en processó general/ per tota la ciutat en lo seu
propi dia 5 dels referits, en lo qual fa la molt ilustre ciutat de
Xàtiva festa a la Santissima Verge per lo vot que feu el any, que en
este mateix dia per sa Divina intercessió cessa la Pesta en dita ciutat,
de que molts dies que estava oprimida y ben afligida.
Y donant-li noticia el capitol per son sindich el senyor canonge
Leonardo Cebrià, a la ciutat de esta determinació, la admiti ab
incomparable goig y alegría, que sens poder-la reprimir, la manà
publicar en sa Real Crida per tota la ciutat per a que componguessen sos
vehins y aliñasen los carrers y places per ahon avia de pasar la
Santissima Verge de la major decència y hornato, com ab tot efecte es
feu axí. Perquè la nit de la vespra es feren grans lumenaries ab
diferents invencions de fochs y el dìa es celebra lo Offi ci ab gran
solemnitat de musica y sermó, que el predica el pare fray Joseph Gómez,
letor de Th eología en lo convent de sant Miquel de l’orde de Nostra
Senyora de la Mercè, y a la vesprada, après de aver cantat la musica
solemnissimes vespres y completes, ixque la processó ab asistència de
totes les comunitats religioses y tots los officis en sos estandarts,
senyaladament el de fusters y obrers de vila en portar tabalet y
donsayna, per la porta de la Obra Nova, portant a la Puríssima Senyora
dodce benefi ciats, sis en cascú dels dos rems de la custodia de plata.
Y en lo discurs de la bolta de la processó, que fonch per dita porta de
la Obra Nova a la plaça de Enriques y per lo carrer dels Bruns al portal
de Cocentayna, y per los porchins de la fi ra y carrer de sant Pere y
font de Chulvi a les monges del portal de València y per lo carrer del/Barranch
a la font del Angel y per la plaça de la Trinitat, carrer de Moncada y
plaça de sant Francés al portal dels Banys y per lo carrer dels Hostals
y convent de sant Miquel a la plaça de sant Jaume y per lo carrer dels
Pohuets y plaça dels Iudeus al portal de santa Tecla y per les
Corregeries a la Seu.
Es trobaren 14 altars ricament aliñats ab moltes imatges de masoneria,
molts quadros, moltes cortines, molts llums de cera, moltes llanties
ardents en sos llantiers y ab ses envelades. El primer a la porta de la
secrestia de la Obra Nova ab moltes madeixes de seda de la obra; el
segon a la plaça de Enriques ahon canta la musica un villancico y en los
porchins de fira despararen algunes dodcenes de morterets, que ocuparen
tota aquella plaça.
El tercer en les monges del Portal; altre en lo carrer del Barranch, a
la porta de Sebastià Aliaga, dit lo patró, ahon despararen molts
morterets y una gran exida de cuhets chispers, avent cantat la musica un
villancet, y altre en la plaça de la Trinitat. En la porta de la iglesia
de les monges de Santa Clara, en la qual no es feu la estació com tots
los anys per estar renovant la iglesia a lo modern y no estar acabada
perfetament hasta pasat lo dia de Tots Sants, avia altre altar; y en la
plaça de sant Francés tres molt ben aliñats, ahon també despararen molts
morterets y una exida de chispers.
Altre en la Mare de Déu dels Agels, damunt lo portal dels Banys, y altre
en la porteria de sant Miquel y al carrer de la plaça de sant Jaume
altre.
Y en dita plaça altre, ahon també despararen molts cuhets. Altre en lo/
carrer dels Pohuets y en la plaça dels Iudeus altre. En la plaça del Pes
despacharen molts chispers y altres invencions de foch. Y el darrer
altar a la Mare de Déu dels Hospital. Tot lo demés de la bolta estava
molt enramat y les finestres ab gran riquea de diferents cubertors y
moltes imatges de masoneria y dos invencions. En la plaça de sant Jaume,
ahon canta la musica, per ser ya casi de nit, donaren los acolits llum
als senyors canonges y beneficiats, y els verguers al governador, iurats
y demés oficials de la ciutat. Y desde allí hasta la Seu estaven les fi
nestres de aches enceses, que de la nit feren dia. Y al entrar per la
iglesia es posaren en tal orde los offi - cis en sos estandarts y ab
tantes aches enceses que paregué la entrada de la processó del Corpus. Y
per a que el poble tinguerà el goig cumplit de poder gogiar la real
presencia de Maria Santissima y poder veure la corona, determina el
capitol tenir-la en lo altar hasta el dumenge 8 dels contenguts y esta
nit la tornaren a colocar en lo nicho. Y per a que aja memòria en lo
esdevenidor es posa asi la referida relació.
[16] En el día 5 de agosto del año 1731, dia en que dicha ciudad celebra
complacida la fiesta de Nuestra Señora de la Seo.
[17] En el día 26 de mayo 1742 precervó Maria Santissima, por especial y
conocido milagro, todos los frutos de esta Vega de una formidable
tempestad de piedra, y en asimiento de gracias celebraron ambos cabildos
y los tres barrios de la ciudad tres días de solemnisimas fiestas en/
los dias 19, 20 y 21 de octubre del mismo año, y en el último de ellos
salió en procesión magnifica la misma santa Ymagen en su proprio
original.
[18] En el día 10 de octubre del año 1743, siendo como entre quatro y
cinco oras de la tarde, despidió una procelosa nube un rayo que cayó en
la iglesia colegial de esta ciudad sin haver hecho daño en fabrica,
pared ni persona alguna, siendo asi que havia muchos fieles que se
havian refugiado el amparo de Maria Santissima, temerosos de lo que
amenasava la tempestad. Cruso toda la iglesia, se desgajo en varias
sentellas y como fuego fatuo que alumbra y no quema ilumino toda la
iglesia y insensiblemente se consumió.
[19] Salió otras muchas veces la escultura gótica de su hornacina en los
siglos XVIII, XIX y XX. Fue la penultima en 5 de agosto de 1923 con
motivo de la declaración pontificia del patronato canónico y ya no fue
sacada hasta la noche del 27 de junio de 1936 por los revolucionarios
para destrozarla y quemarla.
